Cap.1 D’on ve el que mengem?

L’ÀNGELS

Ens podem sentir orgullosos de moltes coses en la vida, com heu vist al vídeo, l’Àngels Fisas se’n sent de ser «verdulera». Fa més de 40 anys que treballa darrere del taulell de la parada que té al Mercat de la Concepció. L’empresa de l’Àngels no només es dedica a vendre’n, sinó que també és qui conrea el camp, i qui porta el menjar, del camp al mercat. Per tant, formen part de tot el sistema de distribució dels aliments.

-INCÍS!-

La persona que s’encarrega d’aquest procés, és l’INTERMEDIARI. Qui s’encarrega de plantar i cuidar els aliments, n’és el PRODUCTOR i qui els ven, el DISTRIBUIDOR. En el cas de la família de l’Àngels, Verdures i Fruits Molins, són les tres coses a la vegada.

És important saber qui és qui en cada aliment que ens arriba a casa? Com afecta això al planeta? I al preu? Tot el món té un salari digne en el procés?

1. QUI HI HA AL DARRERE DELS PRODUCTORS?

Escoltant l’Àngels, que és una veu experimentada, podem arribar a la conclusió que les verdures i hortalisses barates, responen a salaris baixos. Aquesta senzilla afirmació ens enfronta de cara a diverses contradiccions. Comentem-ho entre tots:

Què passa si el menjar és molt barat?
Si és més barat, és millor per al consumidor?

Hi ha un moment en què l’Àngels cita «Mar de plástico» una sèrie ambientada en els camps de conreu d’Almeria, que actualment abasteixen d’aliments gran part d’Europa. Et deixem aquí el TRÀILER perquè pugis entendre de què parla. Tot i ser una ficció, respon a una dura realitat. A casa nostra, els camps de Lleida presenten situacions no tan llunyanes. Llegiu aquesta notícia i seguiu les indicacions a partir dels grups fets:

És important saber qui és qui en cada aliment que ens arriba a casa? Com afecta això al planeta? I al preu? Tot el món té un salari digne en el procés?

«Temporers que malviuen fora de temporada»: https://www.ara.cat/societat/temporers-malviuen-fora-temporada_1_4334102.html

Cerca en quines condicions viuen els temporers de Lleida

Anota els drets humans que s’estan vulnerant. Aquí tens la llista:

Veure enllaç

Quina solució té la situació dels temporers? Qui l’ha de donar? Els empresaris, l’ajuntament, els bancs propietaris de cases?

2. TESTIMONIS

A partir del que heu treballat, ara us toca explicar aquestes històries als vostres companys. Ficcionar la realitat, de vegades ens ajuda a endinsar-nos millor en problemàtiques socials que a priori, semblen massa dures per a acostar-s’hi. Per acostar el que he après als alumnes més petits, prepareu un mural per penjar al passadís de 1r de l’ESO per tal que llegeixin els vostres treballs sobre el tema. Per parelles, haureu de triar entre:

Escriure una ENTREVISTA entre un jove periodista que acaba de sortir de la universitat i pretén fer el seu primer reportatge sobre els temporers de Lleida. Els seus interessos fonamentals seran visibilitzar la persona que hi ha darrere dels camps, saber les condicions de vida i entendre quin tracte reben per part dels seus caps.

Escriure una CARTA en què un grup de temporers que han decidit buscar solucions, escriuen una carta als sindicats de Lleida per a demanar-ne suport.

EL LLUÍS

Segons Lluís els seus bancals, els que abans arribaven fins al riu Llobregat, són La resistència del Baix Llobregat. Lluís Fisas, pagès de 4a Generació, diu que la pressió urbanística s’està menjant el terreny conreable, és a dir, la terra verge d’on neixen els aliments que arriben a casa nostra.

La terra com a generadora de vida, té uns temps vitals que s’han de respectar. El Lluís ens parla d’aliments de temporada, però de quina temporada estem parlant? Per a familiaritzar-nos amb aquest concepte començarem amb una petita història, la del TOMÀQUET.

De quin país són originaris els tomàquets?
En quin segle i per què van arribar a Catalunya?
Per tant, quin clima necessiten els tomàquets per a créixer? Els mesos que en corresponguin, equivaldran a la TEMPORADA.
Els tomàquets que mengem fora de temporada, on es conreen?

1. LA FRUITA CONTAMINA?

Ja hem vist que la fruita que mengem fora de temporada ve d’altres països, i per tant, s’està fent servir una quantitat brutal de combustible en els trajectes que fa el producte del seu país d’origen fins al nostre, o a la inversa. El Lluís posa l’exemple de França, la qual aplica mesures proteccionistes que donen prioritat als productes francesos a les botigues. Per desgràcia, no tots els països segueixen aquesta visió, i el nostre no n’és una excepció. Escoltant el Lluís podem arribar a la conclusió que consumint productes que no son de temporada estem perjudicant-nos per dues bandes: els pagesos d’aquí perdent diners front als grans productors d’hivernacles com els de Mar de Plàstico. Per altra banda, el transport dels productes de llocs llunyans, contamina el planeta. Això últim col·labora en augmentar la PETJADA ECOLÒGICA.

Què és la petjada ecològica? Cerca la informació en aquest enllaç: https://sostenibleosustentable.com/ca/medi-ambient/petjada-ecologica/
Quina és la mitjana a Catalunya?
Per grups anoteu les fruites i verdures que hi ha a casa vostra ara mateix i comproveu si són de temporada o no a partir d’aquesta imatge:

2.MODELS DE NEGOCI

Què tenen a veure els alvocats del Perú amb els guiris de la Barceloneta? Tot i que en principi sembla que s’assemblen com un ou a una castanya, veurem que confluixen en el mateix camí; en el de contaminar els entorns naturals.

Els negocis no són bons ni dolents per naturalesa. Ho són o no els models. Acabem de veure com una empresa familiar aconsegueix fer un producte sostenible, ecològic i que compleix amb els drets dels treballadors. Per tant, trobem un model que respecta els drets humans. Però n’hi ha que no.

Els creuers amb què arriben cada any milers de turistes a Barcelona multipliquen per molt els nivells de contaminació de tots els cotxes de la ciutat. Aquí teniu un enllaç amb què ampliar-ne les dades: https://www.naciodigital.cat/noticia/185284/port-barcelona-mes-contaminat-europa-culpa-dels-creuers

Link a l’article sencer:

https://www.motorpasion.com/industria/europa-solo-47-cruceros-emiten-oxidos-azufre-que-260-millones-coches-transport-environment

EL RASTRE QUE DEIXEM

Escolta aquest fragment del PODCAST de CATALUNYA RÀDIO: ADOLESCENTS en què es parla sobre el conreu d’alvocats i les conseqüències que té l’expansió del seu cultiu en altres parts del món.

Amb quins negocis es relaciona l’explotació massiva del conreu de l’alvocat?
Quines conseqüències més comporta el conreu massiu d’un producte en països pobres?
Qui s’enriqueix en aquest negoci? Aplica-hi l’esquema: PRODUCTOR – INTERMEDIARI – DISTRIBUIDOR
Pot ser un producte considerat ECOLÒGIC a la vegada contaminant? Justifica-ho.
Respecta aquest model de negoci els drets humans? Justifica-ho

2. MODELS DE VIDA

Hem vist que la nostra ciutat cada vegada està més plena de turistes, i els nostres camps cada vegada més reduïts. Els aliments que consumim venent de molt lluny, i els que fem aquí marxen a altres països. Els salaris dels pagesos d’aquí van baixant, a mesura que grans productors, s’enriqueixen a l’estranger. Després d’aquesta llista de controvèrsies i aparents desgràcies; QUINES ALTERNATIVES ENS QUEDEN?

L’horta del Baix Llobregat és la font d’alimentació bàsica de la comarca i l’àrea metropolitana de Barcelona. Els rius, sempre han estat font de vida i a la seva vora s’establien els pobles i els camps per aprofitar el flux de l’aigua. A partir del segle XIX, les fàbriques comencen a substituir els camps i la contaminació atmosfèrica comença a ser-hi present a les ciutats. Des de llavors el terreny agrícola ha anat minvant fins a que Lluís arribi a dir que és la resistència del Baix Llobregat. Cap a quin model s’aboca la ciutat? D’on traurem el verd? Podem viure sense camps de cultiu?

Investiga quantes hectàrees de camps de conreu es necessitarien a l’AMB per tal que l’aire estigués net?
Pensa 3 conseqüències que pot tenir reduir els camps de conreu i seguir rebent creuers a la ciutat?
Quines causes directes té comprar el producte a pagesos locals o en grans super mercats?
Quines 3 mesures podem prendre per començar a frenar les emissions?

Totes aquestes decisions s’han de prendre sense dilació. Ara que ens hem plantejat quinesImagina’t que ets la Consellera de Medi Ambient i has de començar a dissenyar el teu pla de govern.

Dissenya un anunci amb l’app CANVA un cartell publicitari per a un dels problemes que hem plantejat fins ara
Explica en una infografia quines 3 mesures seran les primeres, i aplicables, per a recuperar camps de conreu a l’AMB i augmentar el verd a la ciutat. Aquí teniu alguns exemples que podríeu seguir: