Saltar al contenido

Cap 3. Les alternatives a Barcelona

EL JOSÉ MARÍA

José María va ser fundador de «Germinal», una de les bases per a la constitució d’una de les cooperatives de consum de referència al barri de Sants. Un grup de gent unida per la voluntat de poder consumir aliments ecològics, de proximitat i produït per treballadors en condicions dignes. Ell parla d’assemblearisme i autogestió com a principis bàsics de LA GARROFERA.  Grans paraules que de vegades no sabem ben bé què volen dir exactament.

Quina importància han tingut aquests pensaments polítics en Barcelona ara i abans. Posa’n exemples? Han sigut els principals en algun moment de la història? Explica i posa’n exemples del que va passar en forma d’infografia  amb l’app CANVA – PISTA: Dècada de 1930

1.FEINES QUE NO ES PAGUEN

El treball, la feina, el curro. Aquelles hores de la vida que quan acabem d’estudiar, marcaran el nostre dia a dia per sempre més, fins que algun dia llunyà, ens arribem a jubilar. A la gent se li il·lumina la cara quan pensa en la jubilació, crec que en cosa de deu anys, ho acabareu d’entendre.

  • Busca l’etimologia de la paraula TREBALL. Et deixem un enllaç a una interessant notícia de RAC 1: https://www.rac1.cat/programes/el-mon/20170501/422198903993/etimologia-treballar-treball-catala.html 
  • Explica quina concepció creus que ha tingut històricament la gent sobre el treball
  • Entenem treball com a TREBALL REMUNERAT (PAGAT AMB DINERS), però el José María ens parla d’altre tipus de treball. Feines per l’AUTOGESTIÓ. Investiga quin tipus de feines han de fer els socis d’una cooperativa de consum
  • Quines son les feines més habituals i quotidianes que no es paguen? Penseu en la vostra casa. Qui les acostuma a fer? Per què? Estan ben repartides?

2. ORGANITZEM-NOS, PERÒ COM?

Què som, individus solts i aïllats que prenen decisions i viuen només seguint el seu criteri, o formem part d’un grup que ens guia i ens modifica la conducta? Som individus o formem part d’un tot més gran? Aquesta pregunta forma part de les GRANS PREGUNTES de la humanitat. 

  • De quins grups humans formeu part vosaltres. Anoteu-los. 
  • Quina estructura tenen? Hi existeix la JERARQUIA? Qui creieu que mana a cadascun d’ells?

Com heu vist a l’activitat anterior, han hagut grups de persones que han optat per repartir el poder i ser corresponsables, és a dir, que tothom vetlli per tothom, que tot siga de tots.  És una premisa bonica i ideal, però no està exempta de dificultats. De fet, es pot arribar a entendre com una UTOPIA. Però, que som els éssers humans sense utopies?

  • De petits, en primària, i encara a alguns instituts, es fan assemblees a tutoria per a parlar de les necessitats, preocupacions i possibilitats de millora que pot tenir el grup, la classe. En què consistia? Comenteu-ho i anoteu-ho
  • Prepareu la primera assemblea de la classe. Necessitarem un ORDRE DEL DIA, algu que prengui ACTA i  algú que controli el TORN DE PARAULA.  El torn de paraula és sagrat en aquestes situacions. Penseu en quines necessitats, millores o preocupacions teniu per afegir-les a l’ordre del dia.
  • Demaneu dues capses de fotocòpies a consergeria. Pinteu-les cadascuna d’un color o forreu-les, i escriviu en una PROTESTA i en l’altra, PROPOSTA. Deixeu-les en un lloc visible de la classe per introduir-hi les vostres en cas que no vulgueu que formen part de l’ordre del dia.
  • Ara que ja esteu organitzats, plantejeu-vos un repte major. Formar l’ASSEMBLEA D’ESTUDIANTS DEL VOSTRE INSTITUT. Podeu començar seguint aquestes premises:
  1. Fent el mateix anàlisi que a l’assemblea: Necessitats, millores o preocupacions
  2. Objectius clars i realistes
  3. Logo i lema
  4. Fixar una data real de reunió, per exemple, cada dues setmanes
  5. Compte de xarxes socials per a la difusió
  6. Assabenteu-vos si en instituts pròxims, en tenen
  7. Contacteu amb sindicats d’estudiants perquè us informen

LA LAURA

Els terrats abans servien per estendre, després per posar-hi antenes. En algunes escoles de la ciutat, fins i tot, podem trobar-hi patis. Com heu vist a la Vall d’Hebron, han aconseguit ruralitzar un edifici. El món a l’inrevés. Pot ser és que necessitem capgirar-ho tot.

La Laura ens ha explicat que aquest espai mostra a la gent de la ciutat a entendre el ritme de la natura.  Entre cotxes, pantalles, llums i sirenes la ciutat de vegades sembla que només sigui un espai artificial. En aquesta teulada, la gent es coneix, treballa junta, es diverteix i aconsegueix menjar. No sona gens malament. 

Coberta del Mercat de Vall d’Hebron
http://hortdelmercat.barcelona/

1. SOLIDARITAT O CARITAT?

La Laura ens ha explicat que l’hort no només està obert als veïns sinó que té dos fronts clars: col·laborar amb escoles i instituts i DONAR el menjar a col·lectius que els reparteixen entre gent pobra que no pot accedir a una alimentació saludable. Per tant, veiem com la iniciativa d’aquest veïns, està cobrint la violació d’un dret humà. Assumim que hi ha gent que no pot menjar i que acudeix a la CARITAT.

  • Quines contradiccions ens fa tenir aquest fet? Anoteu-les.
  • Quines diferències hi ha entre la solidaritat i la caritat? Poseu almenys, tres exemples
  • Qui hauria d’alimentar les persones que mengen de l’hort? Per què creieu no tenen accés a una alimentació digna?

Hem vist la tasca que fa la Laura i la resta de veïns de la Taxonera, aprofitant hores del seu temps lliure en augmentar el nivell de verd en la ciutat i alimentar amb productes de temporada i proximitat a gent pobra. Aquest gest els honra. Perquè no deixen de ser persones que s’enjunten per actuar de manera justa i ètica en BENEFICI COL·LECTIU. Fins i tot hem vist com reutilitzen el sobrant de les parades del mercat per fer compost. El mercat de la Vall d’Hebron dona el menjar del qual no poden obtenir benefici. Però, totes les empreses actuen igual?

Fa ja un parell d’anys, es va aprovar una llei per garantir que el menjar sobrant dels supermercats no s’hi pugués llançar a les escombreries. A pesar d’això, encara no s’acaba d’acomplir a tots els llocs.
Cerqueu, en aquesta notícia del diari VILAWEB, la infografia sobre malbaratament alimentici i anoteu les dades més rellevants. Comenteu-les

Tenim al cap la preocupació lògica sobre el reciclatge, però d’alguna manera, les restes dels productes que comprem són responsabilitat de les empreses que les fan. Nosaltres estem obligats a gestionar els seus residus, per tal que els puguin reutilitzar. Una mica estrany no? Sembla que aquí el BENEFICI COL·LECTIU, es transforma en BENEFICI INDIVIDUAL, quasi sempre, monetari.

Llegiu aquest article i contesteu les preguntes:

Reciclatge d’envasos a Espanya: Un model fet a mida de les envasadores per al qual hi ha alternatives
  • Hi ha països en què es cobra per reciclar?
  • Per què no s’implementa la mesura a Catalunya?
  • Algú en treu benefici? Alguna empresa?

2. L’HORT A CLASSE

Si sou més de ciutat que un semàfor, o si penseu que la llet surt del TetraBrick, no cal que us sentiu malament, però heu de començar a replantejar-vos la vostra relació amb la natura. L’autoconsum és un dels grans pilars de la SOSTENIBILITAT. La gent ha entès la necessitat d’instal·lar plaques solars als terrats, o a l’enllumenat públic, per a aprofitar els recursos naturals no contaminants. De tal manera, podem fer-ho nosaltres mateixos amb l’alimentació. 

La creació d’horts urbans com el de Vall d’Hebron, suposa una alternativa real quant a poder plantar i cultivar aliments que finalment ens menjarem. Jugada mestra.

Què necessitarem per a fer el nostre hort?

  1. Molta paciència
  2. Plantejar-nos quines llavors podem germinar que siguin de temporada, mirant a quina estació pertanyen i el temps que tarden en fer el fruit. Aquí treniu una web on trobar llavors de temporada, arrelades al territori: https://www.lesrefardes.coop/ 
  3. Calculant que cada petita llavor germinada, s’ha de plantar a 20 cm una de l’altra, quan superfície necessitarem per poder tenir tots de tot? Quanta terra necessitarem?
  4. Amb quins materials farem l’hort? En podem reciclar, aquí teniu exemples:
  1. En l’assemblea, organitzeu-vos per repartir les feines de l’hort i responsabilitzeu-vos, fent torns setmanals sobre el reg, el manteniment de les estructures, la llum que rep etc.